dimecres, 24 d’agost del 2011

Un llibre que us recomano


Quan el dia 5 d’octubre de l’any 2002 vaig agafar l’avió per desplaçar-me cap a Roma per assistir a la canonització de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer acompanyada d’en Josep Masabeu, en Pep, poc em pensava que al cap de 8 anys em demanaria que li prologués el seu llibre La República del Raval.

En aquella etapa jo era la directora de Càritas Barcelona i ell estava ficat de ple en les obres d’un local al bell mig del barri del Raval per continuar portant a terme un projecte anomenat Braval. Un projecte de solidaritat amb l’objectiu principal de promoure la cohesió social, lluitar contra la marginació, prevenir l’exclusió social de la joventut i facilitar la incorporació de la població immigrant a la nostra societat. És, com bé diu en Pep, un graó més en el conjunt d’iniciatives de solidaritat que es promouen al Raval de Barcelona al voltant de l’església de Montalegre.

Durant aquells pocs dies d’estança a Roma, vam parlar molt sobre la cohesió social. Era el moment mes àlgid de la immigració. Centenars de persones arribaven sense papers i omplien les entitats que es dedicaven a atendre persones amb mancances socials. Des que posàrem en comú les nostres idees sobre el tema vàrem coincidir en els plantejaments. Aquells dies, a més de ser un cert recés espiritual, vaig aprendre molt d’en Pep, ja que és un pedagog excepcional.

Uns mesos abans, el dia 5 de juny de 2002, s’havia fet la presentació pública del nou local i de les activitats de Braval. L’acte fou presidit pel President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i va beneir el local el cardenal Ricard Maria Carles. En Pep m’hi havia convidat. Va ser un moment molt emotiu. Recordo que faltaven pocs minuts per arribar les autoritats i, com que el local estava en obres, tothom ajudava perquè quedés el més endreçat possible. Els pares i mares, els nens i nenes, el voluntariat, els veïns i veïnes, les entitats, tothom posant el seu gra de sorra perquè la inauguració sortís bé. Era una ciutadania global: hi havia persones de totes les races i religions. Fins i tot les mares participants van donar una nota de color amb la seva diversitat culinària. Tothom portava el millor que tenia a casa seva. Quina gran lliçó per a molts de nosaltres!

Les converses amb en Pep han anat fent camí. Ell ha sabut generar una comunitat acollidora on es produeixen relacions de proximitat i on tothom es pot integrar. Ha sabut crear mecanismes que faciliten la participació, el respecte cultural o la mediació des del vessant comunitari. I tot plegat ha contribuït a crear un caliu que, conjuntament amb l’èxit escolar i la inserció laboral, fan possible l’ascensor social.

L’any 2005, quan em vaig jubilar, en Pep em va fer la proposta de formar part del comitè organitzador d’unes Converses sobre Immigració a Braval. La meva resposta va ser positiva. Començàrem a posar fil a l’agulla tot pensant com ho faríem.

La conversa té lloc en el transcurs d’un dinar al mateix local de Braval. Ara ja fa cinc anys que es fan i portem 41 trobades, en les quals hi han passat 190 persones. Es tracta de persones expertes relacionades amb aquest àmbit procedents de diversos sectors culturals, professionals, ideològics... Es fan un cop al mes. Crec que tots els que hi hem assistit n’hem sortit enriquits personalment. Espero amb gran il·lusió el dia del mes que toca la conversa.

Braval s’ha convertit en un centre de reflexió molt interessant; per això aquest llibre no és fruit només d’una reflexió teòrica, sinó la suma d’experiències de moltes persones que viuen, treballen i estan implicades d’una manera personal amb immigrants.

D’aquestes converses s’ha obtingut molta informació, una riuada de dades, que en Pep ha sabut relacionar i utilitzar en el dia a dia del seu treball, i també per a la redacció del llibre. Ens ofereix els paràmetres globals des dels quals considera que cal afrontar el fenomen de la immigració.